Bicicletes a Llavaneres

El poble ens està canviant. Un POUM amenaçador ens ha fet despertar els instints més conservadors d'allò que representa viure en un poble. El veiem amenaçat per totxanes, ciment, formigó, brossa, cotxes i presses.
Si encara estem atents podrem sentir els cants del ocells i podem disfrutar encara a l'estiu del vol de les orenetes. Hem de cuidar aquest entorn preservant la neteja dels carrers, camins i boscos. També hem de procurar fer els desplaçaments que puguem a peu. Només així podrem disfrutar del nostre poble i afavorirem la convivència amb els altres. Sinó és possible cal pensar en utilitzar els transports alternatius al cotxe: l'autobús municipal, el tren, i la bicicleta.

Quan pensem en defensar el poble cal ser valents i sortir al carrer, si pot ser sense el cotxe. (Les motos poden ser també una bona alternativa al cotxe). Si pensem en el futur de Llavaneres que sigui amb força bicicletes.
Cal condicionar carrers, vials i fer aparcaments per les bicis. Uns aparcaments que siguin pràctics i en llocs que es puguin aprofitar. El de la imatge està vora la Biblioteca i és totalment inútil doncs te un fort pendent, el que fa incòmode deixar-hi la bici i impossible aparcar les motos. Compareu-lo amb el de Mataró...

Seria una bona pensada fer més aparcaments per bicis i també per motos. Els aparcaments per cotxes no estan malament però com més n'hi ha més cotxes apareixen al carrer.

En bici fem salut, no contaminem ni amb sorolls ni amb fum i a més fem poble.

Les pluges de l’agost reguen també els til•lers

Les pluges d’aquests darrers dies han anat d’allò més bé al bosc i a l’entorn del poble.
La sequera afecta de manera molt important la vegetació arreu del país i aquest efecte encara és més evident en l’arbrat viari. La calor i la manca de pluges també fan “suar” els til·lers
Aquest estiu també hem vist “suar” els til·lers a l’Ametllareda.
Gotes enganxoses cauen de les fulles dels arbres, tacant el terra i tot allò que s’hi posi a sota. Aquest suc se’n diu melassa i és una barreja d’aigua, sucres i aminoàcids que produeixen els pugons Eucallipterus tiliae.
Els pugons són una plaga que afecta als til·lers que estan més indefensos ara a l’estiu degut a la manca d’aigua. De fet, aquestes gotes són el resultant de la digestió dels insectes que després de xuclar i digerir la saba de l’arbre per alimentar-se, excreten aquesta melassa. Els pugons, per alimentar-se, xuclen la saba de les fulles i les parts més tendres de l’arbre. Si la infecció és molt greu poden afectar el creixement de l’arbre, produir la pèrdua de flors i fulles i es produeix la melassa. Aquesta melassa acumulada a les fules també pot provocar el creixement del fong de la negreta.
Les formigues tenen una relació amb els pugons que el biòlegs anomenen “mutualisme”. La formiga aprofita la melassa com a aliment i ofereix a canvi, al pugó, protecció contra els seus depredadors i fins i tot en ocasions els acull al formiguer ajudant-los en la cria.

Per protegir els til·lers del pugó, estalviant-los així el sacrifici de la saba perduda, cal tractar-los amb insecticida. Això serà necessari quan els depredadors naturals del pugó no controlen el seu creixement. També es pot preveure’n els efectes mantenint els arbres en condicions amb el reg.
Un bon manteniment de l’arbrat viari ens farà el poble més acollidor i ens donarà un entorn més harmònic.

L'Agenda 21 Local per un Llavaneres més sostenible

Un Llavaneres sostenible ha de ser un poble més just, amb una economia de futur i un entorn natural respectat. Aquest equilibri és el que ens ha de portar a assolir més qualitat de vida.

Una Agenda 21 local (al21) és una eina dinàmica per planificar i gestionar aquelles estratègies municipals de cara a assolir un municipi més sostenible. Aquest document integra les polítiques mediambientals, econòmiques i socials desenvolupant un Pla d'Acció Local (PAL)per portar-les a terme. Ha de sortir de la participació i de la presa de decisions consensuades entre polítics, tècnics, agents implicats i ciutadans del municipi. Això ha de fer que la elaboració de l'al21 sigui un procés obert i creatiu. L'al21 També ha de ser dinàmica i adaptable a les diferents etapes del desenvolupament del municipi.

Les propostes d'al21 són el resultat d'acords mundials com els de la conferència d'Estocolm (1972) o la cimera de Rio (1992) que posen les bases per una política ambiental i mundial, que s'han de portar a terme a partir d'actuacions en l'àmbit local com és el mateix municipi. Els ajuntaments, com a gestors del procés, han de respondre a la crida de coresponsabilitat per tal d'assolir un municipi amb més qualitat de vida i contribuir alhora en el treball per un món més sostenible.

En el Pla d'Acció Local, que també rep el nom d'al21, hi ha concretats els objectius i les estratègies per assolir-los, així com les prioritats i el calendari per portar-les a terme.

No hi ha cap procés determinat per la implantació de les al21 però les fases més habituals són:

1. Fase prèvia: Surt del consens popular sobre la necessitat d'iniciar el procés en el municipi i amb voluntat de lideratge de l'ajuntament. Es concreta amb una declaració de principis de la mateixa corporació municipal i l'adhesió a la carta d'Aalborg i Lisboa.

2. Planificació: Cal determinar quins seran els àmbits que es volen tractar i el calendari que s'assigna a cadascuna de les fases d'implantació de l'al21.

3. Diagnòstic integral: cal fer un estudi personalitzat que determini l'estat i les necessitats ambientals, socials i econòmiques del municipi. Aquesta fase pot incloure un Estudi Integral del municipi a partir de la consulta ciutadana i una Auditoria mediambiental. Es important la creació d'un Fòrum de Participació Ciutadana.

4. Determinació d'objectius: han de sortir dels estudis anteriors i han de ser factibles, concrets i si pot ser quantificables. Es determinarà la seva prioritat i quins seran els indicadors per poder fer un seguiment del procés. Això permetrà detectar les possibles variacions que es puguin produir i també conèixer el grau d'assoliment del pla.

5. Pla d'Acció Local que consta de tres parts:

• Programa d'Actuacions: que determini objectius i responsabilitats

• Informació ciutadana que ha de permetre possibles al·legacions i que ha de permetre'n l'aprovació definitiva del PAL.

• Implantació del PAL. Posada en funcionament del mateix.

6. Seguiment i avaluació. L'establiment dels indicadors ens ha de permetre mesurar i decidir en cada cas quin és el grau d'acompliment de les estratègies i si cal l'adaptació de la mateixa.

7. Procés de retroalimentació. Significa el tancament del cicle però no és una fase terminal doncs és aquí quan cal reprendre el procés de l'al21. Aquest manteniment ens ha de permetre aprendre del procés anterior i fer el seguiment del devenir del municipi i millorar contínuament la gestió. Aquesta revisió es pot aplicar en qualsevol de les fases anteriorment descrites.

Estem convençuts que és absolutament necessari reprendre la consciència de la necessitat d'una al21 per Llavaneres. Això ens ha de permetre assolir un municipi més sostenible i la millora de la qualitat de vida.

Mes informació: geoscopio.com

La Seca de l'alzina a Llavaneres

L'alzina és un arbre emblemàtic del nostre país. La seva fusta forta i la idoneïtat per fer-ne carbó de qualitat han estat aprofitades des d'antic. La urbanització ha fet que se'n hagi tallat molts exemplars i alguns n'han quedat inclosos formant part de les zones enjardinades com a testimoni de l'antic alzinar. Cal fer un manteniment d'aquests exemplars doncs són part també del patrimoni. Alhora les seves capçades són refugi i lloc de nidificació d'espècies com: puputs, rates pinyades, passeriformes, formiguers i rapinyaires. Moltes d'aquestes espècies són depredadores i estabilitzadores d'insectes que poden esdevenir plagues.

El canvi del règim de pluges i l'augment de les temperatures provoquen un dèficit hídric que afecta els pins i les alzines. Aquest efecte es coneix com a “Seca” i afecta a pins, alzines i suros.

La descoberta del sotabosc, sobretot en els espais enjardinats, redueix l'ombra i la humitat que necessita l'alzinar, alhora que n'augmenta els efectes de la sequera i del vent. Aquest manca d'aigua els fa més vulnerables als efectes de malalties i plagues com la del Banyarriquer (Cerambix cerdo) o perforador de les alzines.

És urgent, després d'anys d'abandonament, fer una avaluació de l'estat de les alzines en la zona urbana i preveure'n el tractament per tal de mantenir-les en condicions. Concretament n'hem trobat exemplars molt afectats al passeig Joaquim Matas (davant del camp de futbol), a la riera en la zona enjardinada corresponent a l'Ametllareda i també a Ca'n Rivière.

D'entrada regant els exemplars podrien recuperar forces i fer front a les larves d'escarabat que s'alimenten de la seva fusta.

Bona sort alzines i bona feina ajuntament.

Webs interessants:

la Seca : http://amicsarbres.blogspot.com/2007/07/la-seca-amenaa-els-pins-i-les-alzines.html

Prevenció: http://evitaelfoc.caib.es/evitafoc/eb_banyarri.html

Banyarriquer: http://ichn.iec.cat/Bages/roureda/Imatges%20grans/ceramhyx.htm

Llum verda a un conveni amb l'Agència de Residus de Catalunya per rebre ajuts per recollir aparells elèctrics

Font: Ajuntament de Llavaneres

El ple de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres va aprovar, en la sessió extraordinària del 25 de juliol,donar llum verda, per unanimitat, a un conveni amb l'Agència de Residus de Catalunya. El regidor de Medi Ambient, Joan Rubal, va defensar que el conveni estava pendent de signar des de feia mesos i en va destacar la importància, ja que condiciona l'obtenció d'unes subvencions per recollir aparells elèctrics.

També es van iniciar els tràmits per modificar els estatuts dels dos organismes autònoms, el Museu-Arxiu i Ràdio i Televisió de Llavaneres, perquè hi pugui ser present el nou grup municipal, SOS Llavaneres, que s'acaba d'estrenar en el consistori. D'altra banda, el ple va decidir que el servei municipal d'aigües continuarà estant gestionat directament per l'Ajuntament.