Complint programa: Recuperem La Llorita

Mateu Jaumandreu

La recuperació de l'espai públic de la Llorita va representar un eix del programa de Gent i ara ja és una realitat. Caldrà que entre tots el conservem

Aquest va ser un dels nostres lemes per la campanya electoral d'ara fa dos anys. Ara la Font de Llorita ha recuperat la seva dignitat com a espai públic.
És sempre un compromís defensar que una actuació municipal és patrimoni d'un grup polític en particular. Totes les actuacions dels diferents governs es van succeint, però en alguns casos la diferència es fa més que evident.
Ara fa 10 anys quan Gent va entrar al govern a Llavaneres i per la nostra iniciativa varem tenir per primer cop a la història el càrrec de tècnic en medi ambient. S'acabava una època de nul·la sensibilitat cap a l'entorn natural del poble.

Aquesta legislatura, el nostre regidor, en Joan Rubal, va assumir com a responsabilitat directa al formar part del govern la regidoria de Medi Ambient. Han estat dos anys de treball i propostes de millora que han acabat fent possible, entre d'altres projectes, la recuperació de l'espai de la Font de la Llorita. La recuperació dels marges, la instal·lació de baranes pels accessos, les taules i les papereres, l'ampliació de l'espai lliure de cotxes,... han recuperat un lloc pel lleure i la tranquil·litat de tots aquells qui vulguin acostar-s'hi.
Ara pot ser un espai excel·lent per la celebració d'esdeveniments populars. Celebrem que s'hagi ampliat la zona de passeig lliure de cotxes tal i com els de Gent havíem proposat.

Continuarem treballant per aconseguir integrar la Font de la Llorita al Molí d'en Cabot , garantint així la conservació d'un dels llocs més rellevant del patrimoni natural del nostre poble.
Ara depèn de tots que l'espai es conservi.

Carta a l'alcalde : d'injustícies i discriminacions

Per Joan Rubal


Benvolgut alcalde,

Els darrers dies hem treballat conjuntament per tal de presentar un escrit unitari d'al·legacions al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Com bé saps, tots els grups hem aportat la nostra visió i, com a conseqüència, el document final no ha estat l'inicial sinó el resultat d'aquest treball colze a colze de tots, també dels que finalment no han volgut signar. Al final de l'escrit hem posat la nostra signatura com a representants dels diversos grups municipals.
Fa uns dies vàrem rebre des d'Alcaldia la notícia de la roda de premsa que segons es deia convocàveu els alcaldes de les 3 viles per a demà passat dimecres en relació amb aquest tema.
Sento dir-te que, un cop més, veiem que les teves preocupacions tenen més a veure amb la possibilitat de fer-te una fotografia per a publicar en premsa que no pas per correspondre a la col·laboració que tots hem prestat en aquest tema. Un cop més mana la foto per sobre de l'actuació com a poble que tots hem volgut donar. Una vegada més ens mostres que la possibilitat de treballar junts és un objectiu impossible perquè res no t'importa més que passar per sobre de tots els que hem fet possible aquesta postura majoritària. No has tingut la capacitat per a convocar-nos a tots els que hem treballat conjuntament amb tu per tal que tots, i no només el trio habitual, prenem part en l’acte com a impulsors que hem estat d’aquest document d’al·legacions.
No sé si ets tu o som la resta que no aprenem.
En algun cas anterior, quan passava això, he arribat a pensar que no hi havia mala intenció, però haig de confessar-te que he passat ja aquesta fase: ara veig que jo mateix i Gent de Llavaneres, representada per mi, ens hem equivocat amb tu i amb el teu grup, Convergència i Unió. Hem comès un pecat, com sempre, d’excés de confiança. Acabo dient-te que difícilment repetirem en aquest error.
Joan Rubal, Llavaneres 28 juliol 2007
Enllaços: web ajuntament

Volem menús també aquest estiu al Casal de la Gent Gran

Per: Manolo Ortiz de Lazkano

Des de fa temps que, per iniciativa del mateix Casal de la gent gran i amb el recolzament de l'ajuntament s'ofereix un servei de menjador al Casal. Per un preu mòdic 4€ s'ofereix un menú amb la finalitat d'afavorir el menjar sa, equilibrat i també en companyia als avis que ho vulguin.

Aquest servei es va iniciar aviat farà deu anys oferint servei tot l'any excepte els diumenges i els dies de festa. A l'estiu sempre s'havia donat servei. L'estiu passat el van utilitzar 264 avis i ara a l'agost d'aquest any el volen tancar.
M'agradaria saber qui pressiona la Gent Gran per que acceptin la supressió del menú diari amb el "cuento" que solament tres o quatre persones aprofiten el menú i d'aquesta manera, pugui fer vacances a l'Agost.
Pregunto: Com és possible que la Junta del Casal de la gent gran permeti aquesta deixadesa amb el seus associats? Com és que la regidoria de Benestar social no ha reaccionat?

M'agradaria que s'aclareixi la responsabilitat d'aquesta injustícia.
Salut:
Manolo, un de la gent gran
Imatge: Web Ajuntament de Llavaneres
Enllaç: Benestar Social Ajuntament de Llavaneres

Un poble millor si és un poble per a tots

Per Joan Rubal

Després de 18 anys de la Llei d’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, aquesta encara és una assignatura pendent. Cal incorporar els principis d’accessibilitat i pensar i planificar per a tothom. S’han d'interioritzar els principis en la feina de planificació del dia a dia. Encara moure’s pot ser una tortura per a alguns usuaris.


He trobat publicada a Internet la queixa d’un ciutadà per la ubicació d’un mòdul de lavabo públic per a persones amb discapacitat en el marc de la Festa Major de la Minerva. El motiu concret era que per arribar-hi s’havia de salvar un esglaó. I és molt raonable la queixa.
El problema és que encara no hem interioritzat que hi ha diferents formes de moure’s i que cal tenir-les totes en compte. “Manca finezza” que diria aquell dirigent italià fa ja molts anys. És a dir manca “finura”, manca sensibilitat suficient per reconèixer les necessitats dels altres.
Tècnics i planificadors han adquirit els coneixements tècnics suficients per tal que una obra no caigui, per a que una estructura suporti bé el pes que ha de suportar, per a que un carrer sigui prou ample per a que passi un cotxe o un bus. En el tema de les persones ens falta però aquell extra que distingeix una vorera d’una vorera accessible, allò que diferencia una escala d’una rampa adaptada o el que fa que un taulell d’atenció al públic esdevingui un mur.

La llei fa molts anys que va establir quines eren les condicions: pendents, amplades de vorera, espai lliure de pas o de maniobra... Però amb això no n’hi ha prou; i la mostra és que després de 18 anys de publicar-se la Llei d’Acessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques (1991) i del decret que la desenvolupava (1995), moure’s o accedir a uns serveis encara pot ser una autèntica tortura que porti a la desesperació.
És imprescindible que tothom que té una responsabilitat com a planificador o com a executor d'obres o de serveis incorpori i apliqui en la seva feina de cada dia els criteris d’accessibilitat . Cal que la llei, que ja té una edat, entri en els departaments de planificació i en la sistemàtica de treball dels tècnics.
Quan es dissenya un parc, una cantonada de carrer, un edifici o quan es decideix posar un lavabo portable, cal pensar com a usuaris en cadira de rodes, com a pares que es mouen amb cotxet de nens, com a persones amb discapacitat que caminen ajudats de crosses o bastons o com a persones grans on cada passa que es dóna suposa un esforç ja considerable. És per això que no podem admetre en nous establiments que es trametin llicències sense haver resolt els problemes d’accés. Hem de reivindicar que una persona amb discapacitat pugui arribar fins a l’interior d’una oficina bancària, o d’una botiga o a l’interior de l’edifici de l’Ajuntament . Com qualsevol altre persona.
Si ens posem en la pell d’usuaris com aquests que acabo d’esmentar, quan dissenyem o fem obres al carrer estarem treballant realment per a tots. I encara que molts de nosaltres no ho notarem, aquests usuaris amb necessitats específiques veuran realment augmentar el seu nivell de qualitat de vida.

Enteneu què volem dir?

Telecomunicacions a LLavaneres

Lluís Oliver


Dies enrere l'Ajuntament anunciava la col·locació de càmeres de vigilància al municipi. Sembla que els serveis policials del poble porten les iniciatives en temes de tele comunicacions gràcies a unes jornades a les que van assistir alguns responsables policials.

La posta en marxa d'aquestes càmeres requereix de un sistema de tele comunicacions i sembla que l'Ajuntament ja ha iniciat (encara que no ho ha fet públic) les proves de la xarxa inal.lambrica.

Segons un fullet informatiu de LOCALRET (pàgina10)

1. La implantació de xarxes sense fils en l’entorn municipal implica el compliment
   d’una sèrie de requisits que facin aquests sistemes plenament sòlids: l’existència
   d’un projecte tècnic solvent, un model de negoci contrastat, l’adequació a les
   normatives i l’establiment del manteniment i la gestió oportuns per a fer-ne una
   eina econòmicament sostenible i socialment rendible. El projecte de construcció
   d’una xarxa sense fils hauria de treballar a les fases següents:
   Definició del projecte: Establir les línies del projecte com són l’abast territorial,
   els serveis que es volen oferir, la partida pressupostària.
   Estudi sobre el desplegament tècnic i econòmic: Anàlisi de la solució tècnica
   més adient a l’indret seleccionat i al tipus de servei que es vulgui donar. A partir
   d’aquest estudi també cal fer una aproximació econòmica del projecte.
   Estudi jurídic i de model de negoci: Analitzar els passos que ha de fer
   l’Ajuntament per tal que la solució sigui 100% legal, així com també definir el
   model de negoci més adient al municipi.
   Requeriments per a la construcció de la xarxa: Condicionants que haurà de tenir
   la xarxa de telecomunicacions sense fils.
   Requeriments de WISP: Condicionants que hauran de complir els WISP
   (Wireless Internet Service Provider) per oferir el servei d'accés a Internet

Es de suposar que l'Ajuntament ha tingut en compte tots aquests punts abans de posar-se en mans del tècnics de guifi.net.
Estaria bé que l'Ajuntament ens informés sobre aquests projecte.

SENSE PERMÍS PER ESCRIURE

Restriccions arbitràries al fòrum del Pal de Paller?

Hem rebut una queixa per les unes restriccions al fòrum del Pal de Paller no justificades. Vegeu la imatge adjunta on hi hem marcat el missatge.(amb un doble click al damunt podreu veure la imatge ampliada)

Caldrà que l'administrador provi d'explicar aquesta arbitrarietat o s'exposa a el descrèdit d'aquest Fòrum.
Vagi per avançat que desde Gent, en alguna ocasió, hem utilitzat el Fòrum per publicar alguna opinió i que sempre hem defensat i continuarem defensant qualsevol publicació que admeti opinions respectuoses i lliures per a tothom, sense distinció de cap tipus.
Per un Fòrum del Pal de Paller lliure i net de qualsevol sospita.
Enlaços:
Fòrum Pal de Paller
Fòrum Llavaneres TK

Al Lloro: EL GOVERN I LA SEVA REALITAT

L'alcalde Graupera fa un balanç molt tendenciós que amaga les incapacitats d'aquest govern de CiU en minoria


Fa poc que tots hem rebut una carta de l’alcalde als ciutadans de Llavaneres on es pretén fer balanç de la meitat del mandat I en el que s'hi pot llegir:
"Per fer un balanç complert cal que faci referència als canvis en l'organigrama municipal, motivats per discrepàncies pel model de poble, que han contribuït a millorar la relació entre tots els grups municipals. Hi ha un nivell de diàleg i de consens que mai abans s'havia plasmat amb tanta claredat a Llavaneres, i això és mèrit de tots els regidors, els del govern i els de l'oposició, que han demostrat un sentit de poble i una responsabilitat política que agraeixo".
Sense cap mena de vergonya s'hi fa referència als canvis en el govern i els justifica en les diferències en el model de poble quan la realitat ben coneguda és que han estat l’afany de protagonisme i la incapacitat del grup de CiU per treballar en equip la que ha motivat l’expulsió injustificada d’ERC i la sortida voluntària de Gent de Llavaneres del govern municipal.
L’alcalde continua afegint que això ha contribuït a millorar la relació entre els grups. Res més lluny de la realitat: el govern continua aprovant contra tots i contra tot allò que pot (contra el parer de l’oposició i, el que és més greu, contra opinions tècniques ben fonamentades). Els darrers plens han demostrat que el govern està més sol que mai i que un ple rera un altre incompleix els compromisos que, fins i tot ell ha votat a favor.
En aquest entorn, parlar de consens i de diàleg, com fa, sembla una burla al ciutadà. I encara ho és més quan parla de les persones com a prioritat: en moments com aquest no es pot plantejar, com ha fet el govern, un augment de despesa en sous que va aturar l’oposició; ni tampoc sembla raonable una important inversió en càmeres de control de trànsit.
Amb tot, si mirem uns anys enrera, veiem el mateix i cada cop més desacreditat discurs sobre seguretat ciutadana i qualitat de vida. I per mesurar la qualitat de vida ens estan venent el fet que un cantant famós ha triat Llavaneres per passar uns dies en l’anonimat. Qualitat de vida, senyors del govern, és un servei d’autobús a Sant Pere i el Balís o un camí a l’escola Serenavall més segur per anar a peu.
Caldrà continuar ben atents amb els somiatruites.

Eduard Comabella essència d'artista

Aquests dies i fins a final de mes (26 de juliol) tenim l'oportunitat de gaudir de la exposició sobre l'obra d'Eduard Comabella, fill de Llavaneres, a la sala d'exposicions del museu arxiu a Can Caralt. Us convidem a anar-hi dons és molt reconfortant gaudir d'un recull d'obres que exemplifiquen d'una manera molt clara la experiència vital de l'artista.
El repàs de la vida i l'obra de l'Eduard ens suggereix algunes idees per a compartir. La primera és que cal tenir presents sempre els personatges il·lustres de la nostra vila amb el seu llegat i la seva lliçó, que amb el seu exemple ens conviden a participar. No hem de renunciar al paper que tots i cadascun de nosaltres tenim en el devenir de Llavaneres. Cal anar superant allò tan racista dels llavanerencs “de tota la vida” i implicar-nos tots en les activitats i associacions per fer poble.
La segona ve de la presentació que ens va fer en Pere Pascual, amic personal de l'Eduard i crític d'art, el mateix dia de la inauguració. Després de repassar les facetes d'un artista i d'una obra que impressiona per l'increïble abast que té, ens va fer partíceps d'una anècdota que ens va colpir. Arrisca Harry!! Amb aquestes paraules l'Eduard i un company seu es responien quan un expressava els seus dubtes sobre una nova proposta creativa que no s'atrevia a desenvolupar. Quan l'altre responia amb un “Arrisca Harry” volia dir que l'animava a tirar endavant i a ser creatiu. Era un recolzament a la seva proposta, a ser valent i a innovar. És quan no hi ha precedents, és quan allò que s'ha viscut no dóna referents, és quan no hi ha camí, és aleshores que cal ser valent.


Si ens permeteu aprofitarem per desitjar al món polític i especialment al local, molt necessitat darrerament, un “Arrisca Harry”. No ens agraden la política ni els polítics conservadors que es conformen en repetir clixés i són esclaus d'unes actituds que ens repeteixen els mateixos patrons encara que decorats amb colors de diferents partits. Sigueu autèntics i honestos i més encara quan les propostes siguin diferents. Sigueu valents encara que algunes veus, poc o gens representatives dels interessos del poble, es declarin en contra de les vostres propostes. Sigueu líders i no cadells esporuguits per la inèrcia d'un tarannà simple i convencional.
Arrisca Harry!! i gràcies Eduard
Enllaços: Bloc pere Pascual, Ajuntament de Llavaneres
Imatges: bloc Pere PascuaL