Independència i Consultes a Llavaneres

per: Miquel Molinàs

S’ha posat en marxa una iniciativa legislativa al Parlament de Catalunya per tal de regular les consultes. En molts ajuntaments s'està debatent el dret a decidir sobre la independència de Catalunya. Caldrà diferenciar ambdues iniciatives que entenem que no són el mateix.

Cal avançar per fer més senzill el protocol per les consultes populars com a element de participació. Aquest procediment actualment és feixuc i complex. Caldrà treballar per millorar els mecanismes de participació. Les consultes cal que siguin un element que puguin utilitzar els òrgans de govern per avançar en la democràcia.
Per nosaltres és evident que cal que algun organisme filtri el tema de la consulta. Mai estarem d'acord amb una consulta sobre “immigrants sí o immigrants no” o sobre una altra que pugui limitar el dret a decidir de la dona, dels més grans, dels més joves, del qui tinguin un color o un origen diferent.
Decidir tampoc no és el mateix que consultar. En el sistema democràtic és a les urnes o s'atorga als representants la facultat de decidir. No és el sistema perfecte però és el millor que tenim. Les facultats per decidir estan reglamentades per la llei i en un estat de dret, que no és intocable i cal fer avançar, cal respectar la llei vigent i, si és el cas, caldrà utilitzar els mecanismes normatius per canviar-la.
Gent de Llavaneres sempre ens hem definit com a grup polític que treballa per fer avançar Llavaneres cap a un model de poble participat, just, sostenible i amb identitat. Aquest poble ha d'estar integrat i obert al seu entorn. No acceptarem ni fronteres ni tampoc imposicions. A Gent hi ha persones amb diverses sensibilitats sobre el tema de la independència de Catalunya i tots són respectats. Tanmateix sempre hem orientat el nostre treball a l'ajuntament en aquelles qüestions centrades en el nostre municipi. Sobre la independència de Catalunya ens pronunciarem a títol individual però no com a grup.

El perquè d’un NO

La Ràdio municipal no pot anar a una segona planta sense ascensor









Per Joan Rubal

Recentment Gent de Llavaneres i la resta de l’oposició van tombar una proposta del govern per a ubicar la ràdio municipal a la segona planta de l’edifici de El Casal. Aquest rebuig ha generat un cert debat I algunes crítiques que atenen més a l’atac ad personam (o bé al partit). Diuen: "és que la ràdio la va posar allà el regidor Mora (abans de Gent de Llavaneres) i ara vota que no i l’actual regidor de Gent de Llavaneres també vota que no". I ho diuen quasi com ofesos pel vot.
No sóc jo qui ha de defensar les posicions d’altres, però si que em toca fer-ho en nom propi (com a regidor), com a portaveu del Grup Municipal de Gent de Llavaneres ara i com a membre del que era aleshores regidor nostre.
Sembla difícil per a alguns adonar-se que el món canvia, que evoluciona i que el que era acceptable fa uns segles o tan sols uns anys enrere, ara ja no ho és. Tenir esclaus, fer treballar els nens, les jornades de treball de 14 o 16 hores o anar en moto sense casc són coses que en el passat eren socialment i legalment acceptables, i ara no ho són. No vull comparar l’esclavatge amb l’anar en moto sense casc; és només una manera d’exposar comportaments de diferent importància i veure que, fins i tot, els més rellevants s’acceptaven (tenir esclaus) i també que coses importants, però de menys envergadura, també es modifiquen (no portar casc).
El món canvia, la gent es mou i la societat evoluciona. I hem d’intentar anar a millor, cap a millors condicions urbanes que permetin que tota la ciutadania, gaudir de condicions mínimes suficients per fer la seva vida, per relacionar-se, per moure’s, etc. No dic condicions d’igualtat, perquè mai no serà igual anar a peu que moure’s amb una cadira de rodes, amb crosses o arrossegant un cotxet de nen o un de la compra carregat. Per això parlo de condicions mínimes suficients. I han de ser condicions que respectin la dignitat de la persona. És cert que de vegades ens trobem amb persones i les intentem ajudar o els oferim, i ho hem de fer sempre, però aquestes persones poden exigir de la seva Administració que per entrar a un local públic no hagin de demanar favors. És un dret exigible, i així s’ha de veure.
Per què diem no a un local no accessible? Perquè tenim l’obligació de pensar en tots, perquè tothom té dret a ser tingut en compte des de l’Administració independentment de la seva condició de mobilitat. Per això, la ràdio no pot anar a una segona planta sense ascensor.

Per això, hem d’exigir més als nostres governants i ens hem d’exigir més a nosaltres mateixos com a ciutadans que compartim espais. Per això mateix, permeteu-me que des d’aquí i ara demani una cosa que no he aconseguit mentre he estat al govern: fora de l’horari d’atenció ciutadana, la porta que es fa servir a l’ajuntament és la que dóna a la sala de plens. En aquesta porta no hi ha rampa per a fer-la accessible. El desnivell es pot superar fàcilment per una persona una mica hàbil amb cadira de rodes (i ho he comprovat). Aquesta porta té, però, un problema i és que no es pot arribar a ella amb cadira de rodes perquè hi ha una jardinera que ocupa bona part del pas. La petició: que es desplaci la jardinera cap a l’extrem (cantonada de l’edifici) deixant el pas lliure fins a la porta de la sala de plens. Si, a més, s’habilita la rampa per entrar, serà tot un detall. I aquest escrit no pretén obrir cap debat. És només una explicació de vot i de posició davant les coses. És també una petició que estic segur que l’equip de govern atendrà.
Joan Rubal

Neteja de la riera (II)

Mateu Jaumandreu

No ha calgut esperar per veure el resultat de la “neteja “ indiscriminada de la part alta de la riera del poble.
Xaragalls que erosionen marges:
també posen en perill el pont:
Els abocaments no serveixen per a res quan plou:
La platja queda així quan l'aigua pren força:

No te nom el qui ha decidit això. Així no ens agrada aquest poble. No fa falta ser ecologista, tan sols aplicar el sentit comú.

Volem una estació accessible i segura

Per: Manolo Ortiz de Lazkano


Aquest estiu, a l'Informatiu Municipal, hem llegit que l'Estat està tirant endavant les obres de remodelació de l'estació de RENFE a Llavaneres. El pressupost és de gairebé 3 milions € i el termini d'execució és d'un any.
Sap greu que la imatge característica de l'estació desaparegui, tot i que hem de reconèixer que té moltes limitacions pel que fa a comoditats pels usuaris. Caldrà vetllar per tal que el nou edifici respecti la façana marítima.
Al projecte es destaca que a les obres s'inclou la supresió de barreres arquitectòniques a dins de l'estació. L'ajuntament s'ha afanyat a demanar que també s'eliminin les barreres d'accés al nucli urbà i a la platja.









Gent de Llavaneres volem encara més. Presentarem una moció per tal que es substitueixi de manera urgent el pas amb travesses de fusta entre les andanes per un pas amb llosetes de cauxú.

Aquest pas que utilitzen gent amb mobilitat reduïda, que no pot pujar ni baixar escales, persones grans, gent que porta cotxet infantil o carregades amb maletes pesades... incompleix totes les normes de seguretat.

Aquest agost a Sant Feliu de Llobregat una persona va resultar atropellada per un tren quan es va encallar la seva cadira de rodes entre aquestes travesses.
La reclamació va adreçada a l'ADIF, que és qui te competències al respecte.
Mentre tant molt d'ull al creuar els vies.
Seguim treballant per un Llavaneres accessible i segur.
Fotos: avi Manolo

L'11S a Llavaneres

per: Miquel Molinàs

Va ser un goig veure, aquesta diada, totes les associacions homenatjant Rafel de Casanova. Els pobles tenen símbols, història, personatges i aquests ens fan avançar.
Des de Gent però, un partit que treballa al poble i per al poble de Llavaneres, en volem fer una lectura local.

D'entrada el nostre agraïment a les associacions que són elements cabdals pel poble. El moviment associatiu és un indicador del grau de maduresa d'una societat.
Ens agrada la nostra cultura catalana i expressem el nostre interès per qualsevol altra sempre amb el respecte i defugint qualsevol relació de dominància. Per això ens agrada recordar que Gent va treballar molt per una Biblioteca Pública i en l'Escola Municipal de Música que ara són una realitat.
Tenim clar que la integració és un element identificador del nostre passat, present i futur. Per això som un partit que defugim els partidismes i els enfrontament per qüestió de color polític. Defensem el treball en equip a l'ajuntament i no ens convencen els governs de partit únic. No ens agraden les dictadures de cap color ni els alcaldes, d'abans o d'ara, que creuen que tenen la veritat única i que són els qui estimen més Llavaneres. Estem orgullosos d'haver contribuït a la creació de l'Escola bressol municipal, en el nou Institut de Secundària i el Museu Arxiu Municipal.
Estem convençuts que som hereus de gent de mar i de pagès i que som responsables de cuidar d'un racó de país amb un entorn del que n'hi ha pocs. És per això que defensem la preservació de la riera i denunciem qualsevol intenció de enterrar-la sota el ciment. Seguirem treballant per un urbanisme que respecti els valors del poble. També estem orgullosos d'haver participat en la creació del Bus Municipal i en la recuperació per als vianants del Carrer de Munt.
Estem orgullosos del nostre passat i confiats en el futur. Pera això hem treballat per habitatges protegits decents, hem aconseguit la gratuïtat del bus per la gent gran i ens sentim protagonistes dels ajuntaments joves.
Gràcies a tots, visca Llavaneres i visca Catalunya.

Agraïm al Departament de Comunicació de l'Ajuntament la imatge

Neteja de la riera

Per: Lluís Oliver

L'Ajuntament ens informen que, desprès de tres anys de no fer-ho, s'està netejant la llera del la riera.

"A grandes males" (tres anys sense netejar), "grandes remedios" (netejar amb excavadora per no deixar ni un bosí d' herba).
És una bona prevenció per les pluges que segurament arribaran aviat? Semblaria que no convé que hi hagin obstacles que impedeixin la circulació del aigua però som conscients que això farà augmentar la seva velocitat? Si l'aigua baixa més depressa el desmuntament dels marges serà més evident. Cal també evitar que la brutícia acumulada arribi al mar però per netejar cal acabar amb la vegetació?
Està clar que és més que dubtós que una actuació tan agressiva afavoreixi el manteniment de la terra dels marges quan l'aigua baixi amb força. Es destrueix també el senzill ecosistema que s'hi ha instaurat fins ara. Sabem que hi ha espècies protegides a la riera? l'Aloc n'és un exemple.
Consultant la web de la Agència Catalana del Aigua es pot llegir al document "CONDICIONS TÈCNIQUES PER A L'EXECUCIÓ DE TREBALLS DE CONSERVACIÓ, ORDENACIÓ I NETEJA DE LLERES PÚBLIQUES" que:

• Els treballs de conservació de lleres públiques tenen com a objectiu reduir qualsevol element que pertorbi la funcionalitat del règim del sistema fluvial, ordenant i/o respectant els valors naturals, així com els diferents elements que el configuren.
• Les actuacions../..es basaran, únicament, en l'eliminació d'aquells elements que dificultin la capacitat natural de desguàs de la llera.
• En el cas de deixalles, seran transportades fins a la destinació escaient (abocador municipal, deixalleria, etc.).
• Els decapatges de terres i herbassars a cotes de marge es realitzaran de tal manera que no contribueixin a l'erosió posterior de la llera.
• Si l'actuació comporta la reducció puntual d'espècies vegetals desordenades, es realitzarà de forma que s'eliminaran únicament els exemplars que puguin afectar la capacitat natural de desguàs de la llera,
• En les aclarides selectives de vegetació prioritzaran els criteris que fomentin la persistència d'espècies autòctones de la comunitat vegetal...

Pot ser que el document tècnic a que faig referència no sigui d'aplicació en aquest cas, tot i que els punts que cito semblen de sentit comú, però estic convençut que no s'ha tingut en compte al hora de netejar la riera de Llavaneres. El fet de que s'hagi deixat la terra sense la subjecció que suposa la capa vegetal, afavorirà l'erosió dels marges. Encara bo que les arrels d'algunes malhaurades moreres ,tallades i deixades al descobert, ajudaran encara al manteniment del marges.

Sempre m'ha sorprès l'actitud del Ajuntament contra la vegetació: es fan parcs i jardins que despès es conserven amb poca fortuna (Cal Alfaro segueix degradant-se) s'autoritzen tales impopulars (com les fetes fa uns anys al final de la riera quan es varen tallar unes -crec que eren - pollancres altisimes per sustituir-les per palmeres en una plaça en-cimentada), però no se sap mantenir el mont vegetal autòcton.

Un projecte de riera, amb un manteniment continuat, que es limités a retallar la vegetació excessiva, estalviaría aquestes actuacions tan cares com espectaculars i poc desitjades, permetria gaudir d'un espai natural i evitaria possiblement alguns dels abocaments de deixalles o runes que ara es fan..