Carta oberta d'en Joan Rubal a Jordi Pujol, amb el suggeriment que es deixi caure per Llavaneres i veure el què passa amb els seus companys de CiU al govern local.
"En
Pujol deia que s'havia acabat de fer la puta i la Ramoneta i
ho deia tant per la societat com per al govern (s'ha acabat de
fer...). Era una instància, una ordre, d'alguna manera.
I,
sense entrar al que respecta a la societat (que ves a saber a qui
inclou), l'expressió sí que és una confessió de part: el Govern
(que ha estat CIU durant 23 anys i el que penja d'aquest any últim)
ha fet gairebé sempre la puta i la Ramoneta. El que vol dir
que ha actuat amb duplicitat, fent una cosa mentre pensava una altra.
Us ho creieu?
Doncs
jo no ho sé. A mi aquestes conversions sobtades (la d'en Mas i la
colla)...
Vaja,
no és que no m'ho cregui d'alguns dirigents, és que estic segur que
la base de votants de CIU no ho és d'independentista. O no
aclaparadorament.
Però
bé, ja es veurà, que diuen alguns....es veurà el què? Feina
tindran els estrategues per construir un programa polític per a les
eleccions. No hi haurà problemes (o no importants) a Esquerra, que
sempre ha dit ben clar el que volia i cap a on volia anar. Tindran
problemes els que han mantingut postures no ambigües, sinó de
duplicitat, de dir una cosa diferent de la que pensaven...
O
realment han dit el que pensaven i és ara que estan mentint per la
pressió externa? mentint un cop més per sumar vots?
És
el problema de la puta i també de la Ramoneta, que un no sap quina
de les dues t'enganya i quina t'està dient la veritat del que
pensen.
Benvolgut,
President....Pujol, li tinc un cert afecte, li tinc, simpatia i, puc
dir que, fins i tot, li tinc respecte. Pel que ha representat en el
passat, però no sempre pel que ha fet com a president. I no per què
hagi comés irregularitats (que jo no ho crec i, a més, jo no hi
entenc), sinó perquè crec que vostè i els partits als quals ha
representat han jugat sempre amb els sentiments dels catalans i s'han
passat la vida sempre fent tacticisme. I ho han fet tant i tant, que
tinc la sensació que ara ni vostès mateixos, els dirigents, no
saben ja ni quin és el seu sentiment autèntic. Evidentment,
l'independentisme no ha estat. Si fos així, voldria dir que ens han
enganyat molts i molts anys. de fet, crec que han fet la puta i la
Ramoneta a Madrid i també davant nostre, els catalans.
Simplement
una pregunta: aquest cop de febre independentista d'en Mas i d'alguns
dirigents de CIU són fills de la puta o de la Ramoneta? Ens
continuen entabanant per aconseguir el vot majoritari?
De
Llavaneres, President, d'aquell poble on vostè recorda haver passat
tantes vegades en bicicleta de jove, cregui’m: és una vergonya el
que està fent el seu partit...o més ben dit: els seus partits.
De
totes maneres, em quedo amb quasi tot el Pujol que vaig veure al
programa El Convidat. Amb la persona gran, que mira enrere i que
reconeix que ell també s'equivoca i s'ha equivocat al llarg de la
vida. Perquè tots ho sabem, però no és freqüent dir-ho en públic.
Està bé. Em quedo amb(permeti'm) amb "l'avi Pujol".
M'agradaria poder dir que em quedo amb el polític. Però no pot ser.
Tot i així gràcies, President, per les coses fetes amb bona fe i
amb convicció profunda de què es feia el bé.
Acabo:
se’n recorda, President, d'aquella imatge del Papa Joan Pau,
amonestant al líder de la “Teología de la Liberación”
(Leonardo Boff) amb un simple gest captat a distància per les
càmeres de televisió només baixar de l'avió en una visita
sud-americana?
Potser,
President, no estaria malament que es deixés caure per Llavaneres a
fer el gest (sense veu) un parell de cops davant dels seus companys
de Convergència i Unió al govern local. Potser corregirien alguna
cosa. Potser ..."
